Arrel comestible

Una arrel comestible és aquella arrel usada com a aliment, entenent com a "arrel" qualsevol part subterrània comestible d'una planta, i no estrictament el que com a tal s'entén en botànica.^[1] Són arrels comestibles la ceba, el gingebre, la pastanaga, la cúrcuma, l'all, el nap, etc.^[2][3][4]

Aquestes arrels solen ser riques en hidrats de carboni, tant en sucre i midó com en altres tipus. D'especial importància econòmica són aquelles arrels amb alt contingut en midó, que constitueixen aliments bàsics especialment en regions tropicals, eclipsant els cereals en bona part de l'Àfrica Occidental, Amèrica Central i Oceania, on s'empren directament o picada per elaborar plats com el fufu o el poi.^[5]

Moltes hortalisses d'arrel es conserven bé en magatzems i cellers, en alguns casos durant diversos mesos. Aquesta és una manera d'emmagatzemar els aliments per utilitzar-los molt després de la collita, que és especialment important enles latitudss no tropicals, on l'hivern és tradicionalment una època de més aviat escassa o nul·la collita. També hi ha mètodes d'extensió de temporada que poden allargar la collita durant tot l'hivern, sobretot mitjançant l'ús de politúnels o hivernacles.